El passat 12 de setembre atracava al Museu de la Mar de l’Ebre, a la Ràpita, l’exposició “Postals de la Mar de l’Ebre”. Iniciava, així, la seva singladura la personal i rigorosa selecció de targetes postals que dibuixen el litoral ebrenc, nodrida de les col·leccions privades de Joan Cladelles, Joan Baptista Beltran i Fernando Adam. El perseverant entusiasme i la generositat d’aquests experts cartòfils han propiciat una atractiva mostra de contingut mariner i vocació territorial, la qual romandrà oberta fins al 19 d’octubre vinent.
Prop de dos centenars de postals il·lustren les poblacions costaneres de la Ràpita, l’Ametlla de Mar, l’Ampolla, les Cases d’Alcanar i Alcanar-platja tot abraçant l’arc temporal que va des de 1901 fins a la dècada dels anys 50-60 del segle passat, quan el franquisme es vestia de modernitat, el turisme arribava com una marea humana i les platges es convertien en aparadors. Es tracta d’una tria d’imatges que parlen amb sal i tinta, amb interès social i valor patrimonial, en la qual l’evolució del procediment tècnic de les postals corre en paral·lel amb la transformació humana i paisatgística. Foto-postal, fototípia i postal fotogràfica revelen, successivament i en blanc i negre, fars solitaris, platges verges i lleugeres embarcacions de vela llatina. Després vindrien les targetes pacientment acolorides —una a una— amb l’artesanal tècnica de l’anilina, un pigment que proporciona tonalitats tènues i resultats sovint fantasiosos, en populars escenes en què apareixen remalladores de xarxes i banyistes desinhibits. Amb l’arribada de la quadricromia, les postals guanyen en fidelitat de color. Lluminoses, iodades, gairebé cremades pel sol, reprodueixen restaurants, hotels, càmpings i altres arquitectures abocades al mar. És l’època del turisme massiu de sol i platja i del turisme Simca 1000, en plena efervescència del desarrollismo espanyol. La mostra s’alimenta, també, d’altres objectes vintage com ara la rescatada bústia de correus —veritable troballa d’època—, la qual ens convida a reproduir el desaparegut ritual que consistia a escriure paraules breus sobre un minúscul rectangle de cartolina; enganxar un segell al seu revers amb la fe que aquell arribaria a destinació i dipositar-lo en un receptacle de boca ampla que s’empassava el missatge com qui guarda un secret. Després, tot era esperar. Dies, setmanes. El camí de la postal era un viatge de confidències, una travessia entre mans desconegudes, entre ciutats allunyades. Sovint, les postals han estat utilitzades com a vehicle de memòria, desig o absència com a la pel·lícula El ventre d’un arquitecte (1987) en què el protagonista, Stourley Kracklite, un famós arquitecte nord-americà obsessionat amb Étienne-Louis Boullée, envia postals a aquest arquitecte neoclàssic francès del segle XVIII, tot i que Boullée ja fa molt que és mort. Aquest gest de Kracklite no és només una excentricitat: és una confessió íntima, una forma de diàleg amb el passat. Tot just és aquesta la funció simbòlica de les targetes postals il·lustrades.
Imperdonable seria marxar del museu rapitenc sense abans visitar la zona d’exposicions permanents, en particular la que acull la naturalia de Joan Brunet i Navarro, tota una cambra de meravelles primmiradament museografiada sota el fustam estructural de l’edifici, tot ell a vistes, talment com el costellam d’un peix gros o com les quadernes d’una embarcació —per al cas, vindria a ser el mateix— en una experiència espacial que et fa sentir com el profeta Jonàs a la panxa de la balena bíblica.
L’exposició de les postals del Mar de l’Ebre —modesta en aparença però pròdiga en significats— serveix per a reconèixer la tasca capdavantera de fotògrafs, editors i impressors. Encoratjada pel col·leccionisme privat, hauria d’engrescar els nostres programadors culturals a apostar de debò per la riquesa patrimonial que atresoren aquests entranyables testimonis gràfics. A les portes de les Jornades Europees de Patrimoni 2025 i de la imminent novena edició d’Orígens, res millor que deixar-se endur pels records que evoquen aquestes perles documentals.
